We're Mericans: Apuntes sobre la traducción de literatura chicana al catalán

The awful grandmother has been gone a long time. She disappeared behind the heavy leather outer curtain and the dusty velvet inner. We must stay near the church entrance. We must not wander over to the balloon and punch-ball vendors. We cannot spend our allowance on fried cookies or Familia Burrón comic books or those clear cone-shaped suckers that make everything look like a rainbow when you look through them. (…) We have promised to stay right where the awful grandmother left us until she returns (Cisneros 1992a: 18). Maybe and most probably my little brother is imagining he's a flying feather dancer, like the ones we saw swinging high up from a pole on the Virgin's birthday. I want to be a flying feather dancer too, but when he circles past me he shouts, 'I'm a B-Fifty-two bomber, you're a German,' and shoots me with an invisible machine gun. I'd rather play flying feather dancers, but if I tell my brother this, he might not play with me at all (Cisneros 1992a: 19)

Maria Aurèlia Capmany, feminisme i traducció

Novel·lista, assagista, política, activista cultural, dona de teatre i traductora de més de trenta obres, Maria Aurèlia Capmany és autora d’una obra extensa i clarament ideològica, en què les reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir són les seves principals fonts teòriques i vitals. Encara que, per diverses circumstàncies, no les tradueix mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideològica a casa nostra: proposant-ne traduccions a algunes editorials, escrivint-ne pròlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc. Marguerite Duras, de qui traslladà Un dic contra el Pacífic (1965), és també una de les seves mares literàries. Aquest treball intenta ser una aproximació al feminisme de Capmany i a la seva repercussió en el camp de la traductologia.Novelist, essayist, politician, cultural activist, theatre engagée and translator of more than thirty books, Maria Aurèlia Capmany is the author of a vast work clearly characterised by ideological commitment, particularly with respect to feminist issues. Virginia Woolf and Simone de Beauvoir are her main sources of theory and vitality, and although she never translated them, Capmany would act as their cultural and ideological mediator in Catalonia, recommending translations of their works to publishers, writing prologues, emulating them, adapting their concepts and imagery and so on. Marguerite Duras, whose Un dic contra el Pacífic (1965) she translated, is another influential feminine literary source. This article aims to formulate Capmany’s feminism and its implications where translation is concerned

Soy, soy, yo?: escriptura, identitat, xicasnisme

Resumen El 1978 La Chrisx escriu «La loca de la raza cósmica», poema bilingüe (anglès americà/espanyol mexicà) de 160 versos, alguns dels quals obren aquest escrit, per representar les múltiples cares de la identitat xicada

Aurora Bertrana : bringing "othemess" home

"Decidida a viure al preu que sigui" underscores contemporary writer Maria-Antònia Oliver in her prologue to Aurora Bertrana's fourth book, El Marroc sensual i fanàtic (1936). The urge to travel, to explore the world and to slake her thirst for new experiences shaped much of the personality and the work of this Girona-born writer. Taking her own travels as a starting point, Bertrana distinguished herself in the genre of travel writing on exotic countries, which at that time underwent a significant revival in Catalonia. Bertrana's originality lies partly in the image of the woman traveller that she consciously cultivated for herself, and partly in the way she narrates her travels. This article seeks to recover this author and make visible her singular way of presenting otherness

L'enginyeria genòmica, l'última revolució en la millora genètica de les plantes cultivades

La millora genètica de les plantes cultivades ha permès a les societats humanes obtenir suficient quantitat d'aliments de qualitat al llarg de la història. Aquest procés, que comença al neolític, s'ha anat tecnificant i fent més eficient a mesura que la ciència avançava. La mutagènesi a mitjan segle XX i la transgènia al final dels anys noranta del mateix segle, entre altres tècniques, han permès fer un salt endavant en la millora genètica. Recentment s'han posat a punt tècniques de mutagènesi dirigida amb nucleases específiques que poden revolucionar la millora genètica. En particular, la mutagènesi amb el sistema CRISPR/Cas9 està permetent ja obtenir noves variants al·lèliques amb una eficiència i precisió sense precedents. Malgrat l'interès evident d'aquestes tècniques, el seu èxit dependrà, en gran manera, de la regulació que s'apliqui a les plantes obtingudes, i en particular de si la legislació europea les considera transgèniques o no. En aquest article analitzem l'interès d'aquestes tècniques a la llum de la història de la millora genètica de les plantes i en discutim la possible regulació.La mejora genética de las plantas cultivadas ha permitido a las sociedades humanas obtener suficientes alimentos de calidad a lo largo de la historia. Este proceso, que empieza en el Neolítico, ha ido tecnificándose y haciéndose más eficiente en paralelo al avance científico. La mutagénesis desde mediados del siglo XX y la transgenia desde finales de los años noventa del mismo siglo, entre otras técnicas, permitieron dar un salto cualitativo en la mejora genética. Recientemente se han puesto a punto técnicas de mutagénesis dirigida con nucleasas específicas que pueden revolucionar la mejora genética. En particular, la mutagénesis usando el sistema CRISPR/Cas9 está permitiendo ya obtener nuevas variantes alélicas con una eficiencia y precisión sin precedentes. Aunque el interés en estas técnicas es evidente, su éxito dependerá en gran medida de la regulación que se aplique a los productos obtenidos de estas plantas, y en particular de si la legislación europea las considera transgénicas o no. En este artículo analizamos el interés de estas técnicas a la luz de la historia de la mejora genética de las plantas y discutimos su posible regulación.Plant breeding has allowed human societies to secure the production of food of good quality throughout history. This process, which started in the Neolithic, has become increasingly technologically based and efficient in step with the advance of scientific knowledge. Mutagenesis, since the mid 20th century, and transgenic plants since the late 1990s, among other techniques, allowed a qualitative leap forward in plant breeding. Recently, new site-directed mutagenesis techniques have been developed which may have a large impact on plant breeding. In particular, CRISPR/Cas9 mutagenesis approaches are already allowing new alleles to be obtained with unprecedented efficiency and precision. In spite of the obvious interest of these techniques, their success in plant breeding will greatly depend on the regulation applied to the plants which are obtained and more specifically on whether or not these plants will be considered GMOs. In this article we describe the interest of these new techniques and discuss their possible regulation